Actualitat Notícies

El negoci dels aliments enganyosos per al consumidor
El negoci dels aliments enganyosos per al consumidor

Més de la meitat (51%) dels espanyols creuen que els aliments que consumeixen diàriament contenen substàncies nocives, segons l'últim Eurobaròmetre. Aquesta percepció dels consumidors sobre la indústria de l'alimentació està determinada per factors com la recepció d'informacions contradictòries i certa «quimiofobia», però també per la por a alertes que han llastrat la credibilitat del sector i per les males pràctiques d'alguns fabricants en l'etiquetatge dels productes o mitjançant la inclusió de logos o esments enganyosos en els envasos. Davant aquest nivell tan alt de desconfiança malgrat l'elevada seguretat i multitud de controls que es realitzen a Europa, el responsable de Seguretat Alimentària de *Aecoc, Xavier *Pera, convida a tots els sectors implicats a reflexionar i a fer autocrítica. «És un bon moment perquè tots els sectors ens mirem de portes cap a dins i fem reflexió i si és necessari, l'autocrítica per a veure que en el nou escenari informatiu, potser, cal aplicar estratègies diferents. Emergeixen conceptes com la transparència, la credibilitat, l'honestedat i la coherència. Aquests s'han d'aplicar no sols a les comunicacions que es facin de manera habitual, sinó també a l'etiquetatge dels productes i a la publicitat», indica Pera.

El portaveu de l'Organització de Consumidors OCU, Enrique García, coincideix que moltes vegades l'alarma social està injustificada. «La desconfiança del consumidor ve molt unida a la forma en la qual es gestionen les crisis alimentàries, per exemple, el cas de la listèria del passat estiu, on la falta de transparència, la descoordinació entre administracions i la falta d'inspectors (això és una cosa habitual), van fer que augmentés el percentatge de consumidors que desconfian. Si bé, cal tenir en compte que els problemes en seguretat alimentària són molt excepcionals, i que la majoria de les empreses compleixen amb la normativa vigent», aclareix García.

«Existeixen alertes sanitàries freqüents perquè les exigències legals són molt elevades. En l'esperit de la gran majoria dels fabricants està el complir amb la llei, encara que a vegades hi ha pirates, com en el cas de la carn mechada i la listeriosis», puntualitza la responsable de Qualitat de Lacteas del Jarama, Marisa Zabaleta.

Publicitat enganyosa

No obstant això, a part de les alertes puntuals i de la «quimiofobia» imperant, també podem trobar en el súper determinats aliments que no són el que semblen per culpa de logos, segells o esments que *confuden al comprador. «A vegades s'utilitzen esments en l'etiquetatge precisament per a diferenciar un producte de la competència i molts d'ells es mouen en un terreny gris a nivell normatiu. Quan s'incloguin conceptes com a 'ecològic' o 'sense gluten' s'ha de fer sempre respectant aquesta honestedat i transparència. Atribuir a un producte l'esment 'sense gluten' quan tots els productes d'aquesta categoria tampoc tenen gluten no és honest» afirma el responsable de Seguretat Alimentària de Aecoc.

També existeix publicitat enganyosa a través d'etiquetes amb parany en les quals la denominació o foto inclosa en el producte no es correspon amb la realitat. Això és el que ocorre en algunes categories de productes com els sucs sense fruita, les rodanxes de formatge sense greix lacti, el york que no és pernil, begudes vegetals que no es poden denominar llets o la carn picada amb espesants, entre altres. «Hi ha enganys en l'etiquetatge (informació legal), però on més abusos es produeixen és en la publicitat que està plena d'exageracions, al·legacions falses i atribució de propietats que no són. També hi ha abusos sobre les al·legacions nutricionals i l'atribució de beneficis a la salut», afegeix el portaveu de l'OCU.

Per part seva, la responsable de Qualitat de Lacteas del Jarama, Marisa Zabaleta, posa l'accent en la desinformació amb la qual farem la compra. «Els consumidors no saben llegir les etiquetes, mancada una bona formació relativa a la nutrició. Conec a gent amb bons càrrecs professionals que no saben llegir les etiquetes dels envasos. Hi ha també molt desconeixement sobre el significat real de la data de caducitat i de consum preferent i gent que embogeix quan veu en l'etiqueta que un aliment porta algun conservant», explica Zabaleta. No obstant això, Zabaleta també reconeix que els problemes a vegades vénen de la part de les marques. «Cal recordar que un formatge és un formatge i no pot ser una altra cosa. Veig aliments que no estan ben etiquetats i poden donar lloc a confusió. El que fa la llei també fa el parany i alguns fabricants busquen dreceres. Encara que crec que en general ho fan bé», assenyala.

Perquè el consumidor sigui més conscient en omplir la cistella de la compra, Zabaleta recomana llegir les etiquetes, posar especial atenció en la data de caducitat o consum preferent, en els ingredients dels productes, informar-se sobre cada nutrient i comprar el menor nombre possible d'aliments processats. «No cal demonitzar els conservantes, són beneficiosos perquè ajuden al fet que puguem tenir aliments en el rebost i a no haver d'anar tots els dies a la compra. Hi ha 'quimiofobia' per falta d'informació, els additius en si no són dolents ja que eviten que creixin bestioles que et poden causar una malaltia», sentència Zabaleta.

Pot consulta la notícia original ACI

Level AA conformance,
		            W3C WAI Web Content Accessibility Guidelines 2.0
© 2024 - Sernutec - Servicios y Nuevas Tecnologías